Crèdit 2010-g1: Barri Gòtic

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barri Gòtic. Mostrar tots els missatges

BARRI GÒTIC - Glossari

dimarts, 1 de juny del 2010

Aquestes són les paraules que ens eren demanades al Barri Gòtic i les seves definicions:

Detritus: producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid. Residus.
Claustre: recinte voltat de murs, amb galeria cobertes i ofertes vers el pati o centre de l’edifici.
Necròpoli: conjunt de sepulcres subterranis.
Llòbrec: fosc i tenebrós.
Criteri: norma per a jutjar d’una cosa.
Deixebla: el qui seguis la doctrina d’algú.
Cura: responsabilitat de vetllar per algú o alguna cosa, de fer alguna cosa.
Bohèmica: persona que porta una vida deslligada de les convencions socials.
Sinagoga: temple dels jueus.
Timpà: espai semicircular o triangular damunt les portes o finestres, decorat o no.
Gàrgola: canal sortint per on vessa a distància de la parde l’aigua de pluja que cau a la teulada, coberta, etc. d’un edifici, canalera.
Esmunyir: anar-se’n, esquitllar-se, llenegar.
Emblemàtic: objecte visible adoptat com a representació d’una cosa abstracte.
Eixam: gran munió.
Orfebres: el qui treballa objectes d’or, argent o altres metalls preciosos.
Munió: gran nombre de persones, animals o de coses.
Policromades: de diferents colors.

BARRI GÒTIC - Arribada i Plaça Catalunya

Arribada

Quedem el Marc Basalobre, el Marc Colom, el Joan González i en Javier Cuadros a les 7:30 a la parada del tramvia del Pont d’Esplugues, tot seguit, baixem a Palau Reial, i pugem a la línia 3 del Metro, on ens muntem fins a Plaça Catalunya, per arribar a la Font de Canaletes on ens esperen els professors.
Només arribar a la font de Caneletes, pugem una mica fins a la plaça Catalunya, on hem hagut d'identificar dues estàtues, la de dalt de l'edifici del Banco Español de Créditos es de Mercuri o Hermes, que la hem reconegut per la forma i color que era la mateixa que la fotografia del dossier, i la que mira cap a la rambla es la de Hércules.
Tot seguit, trobem una estàtua dedicada a l’antic president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i ens trobem amb una placa en la qual hi ha escrit:
“Francesc Macià i Lluicià. President de la Generalitat de Catalunya. Vilanova i la Geltrú 1859 Barcelona 1953.”

Plaça Catalunya

La Plaça Catalunya, la plaça més cèntrica de tota la ciutat de Barcelona, és, també, la més gran de la ciutat comtal. La plaça, consta de 5 hectàrees, i serveix com a unió entre el nucli antic de la ciutat i l'Eixample. Des d'aquí es pot accedir a les vies més importants de la ciutat, com la Rambla, el Passeig de Gràcia, les rondes de la Universitat i l'Avinguda de la Porta de l'Àngel.

BARRI GÒTIC - Canaletes

El punt de trobada del dia que vàrem fer l'itinerari del Barri Gòtic, era la font de Canaletes, Un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

La font és de ferro, feta al segle XIX i té quatre sortides d’aigua. Està coronada per un fanal de quatre llums.Aquesta font va ser inaugurada al segle XIX. Existeix una llegenda que diu «qui beu de canaletes, torna a la ciutat», el que fà que molts turistes s’animin a beure, de manera que tothom que els hi agradi la ciutat o tinguin motius per tornar s'apropen per beure-hi .

Canaletes també és famosa per ser el lloc on es reuneix l'afició culer per celebrar els èxits del Futbol Club Barcelona. El motiu de què sigui la font de Canaletes el lloc, ve de què als anys 30 els aficionats al futbol ,per conéixer els resultats dels equips catalans, venien a la redacció del diari La Rambla per llegir els resultats que estaven en una pissarra enfront de la font.

BARRI GÒTIC - Plaça Ramon Amadeu i Carrer Petritxol

Després hem anat fins a la plaça de Sant Ramon Amadeu nomenada així pel famós escultor català que va viure fins al 1809, i que, al ser perseguit pels francesos, va fugir a Olot, i des d’aquí, ens encaminem cap a l’església de Santa Anna on hem pogut entrar al claustre. És un claustre d’estil gòtic amb alguns detalls romànics, l’església fou construïda al s XII, i el claustre, data del s XV. Pel que fa el claustre, cal destacar la seva forma quadrangular, amb arcs de mig punt, i que consta de un sostre obert i tot tipus de plantes i flors al centre. Després, hem creuat el carrer de Bertrellans i hem contat set fanals fins que hem arribat a la Vila de Madrid, on hem vist les restes romàniques.

Hem visitat el carrer de Portaferrisa, nomenat així per la porta de ferro que antigament el tancava, i així ens endinsem en el carrer de Petrixol del qual volem destacar els rodolins visibles ales parets, que són aquests:

El bateig i el casament.

Ací la mare de deu ens diu que el temps passa lleu.

Admireu de sol a sola el carrer de Petrixot.

També, volem nombrar personatges famosos relacionats d’alguna manera amb aquest carrer, com Francesc Salvà i Campillo ( doctor que va néixer i créixer al número 11 d’aquest carrer) i Montserrat Caballé, famosíssima cantant d’òpera que va treballar a la casa Covella cap al 1950.

BARRI GÒTIC - Plaça del Pi, Plaça Sant Felip Neri

I així fins arribar a la plaça del Pi, situada davant de l’església del Pi Ambdues coses anomenades així en honor al antic pi que se situa al centre de la
plaça, també, cal dir que l’església és d’estil gòtic. Arribem a un carreró que es diu Ave Maria, aquest nom prové del llatí, i hem de destacar d’importància d’aquest en nosaltres, ja que els nostres idiomes, com el català o l’espanyol, provenen d’aquesta antiga llengua. Travessant el carrer dels Banys Nous trencant a la dreta, carrer que es diu així per la jueria que hi residia, ens hem adonat que els comerços són pel general de pastisseries, cafeteries, i venda de objectes antics. Als números 5 i 7 del carrer del Call, al qual hi hem accedit baixant una miqueta més, hem observat les restes de la muralla que eren fàcils de reconèixer perquè la façana d'aquells edificis era tota de pedra desgastada com el d'una muralla i per una roca que sobresortia.

Hem buscat l’estàtua d’un sant, tal com ens indicava el dossier, i al preguntar a una dona que vivia allà ens ha dit que va ser robada fa temps i que l’escultura era de Sant Jordi. El carrer del Call rep aquest nom per la forma irregular de les seves parets. Trobem ara el carrer Marlet, i busquem fins a trobar una sinagoga, temple religiós dels jueus, tencada, i amb una inscripció en jueu. La plaça de Sant Felip Neri, molt bonica i solejada, és una plaça petita només accessible pels carrers del Bisbe de Montjuic i Sant Felip Neri, la plaça també consta d’una escola ( escola primària de Sant Felip Neri), un museu del calçat, i una bonica font al bell mig de la plaça.
Està formada per cinc costats, i també cal destacar els forats de la façana, testimonis muts de la guerra civil espanyola, i els fanals, d’estil gòtic, semblants als que hem vist al carrer de Bertrellans, però amb una diferència, els de la plaça de Sant Felip Neri són de cristall.

BARRI GÒTIC - Plaça Garriga i Bachs, Plaça Sant Jaume

BARRI GÒTIC - Plaça de l'Àngel, Fossar de les Moreres

A les 11h, després de caminar una miqueta, ja èrem a la Plaça de l’Àngel, on havíem quedat a les 12h amb els professors que supervisaven el recorregut d'avui, així que hem decidit seguir el nostre camí i tornar més tard, per aprofitar, d’aquesta manera, el temps amb el que disposàvem. Ens endinsem en el carrer Argenteria, al barri de la Ribera, i trobem una

placa als números 64-66 a la qual s’hi pot llegir:

“Estant-se aquí escurar els últims dies Joan Salvat Papasseit (1894-1924). De mare gitana d'obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta, el poble a un enemic ben noble en el centenari

de la seva arribada al moll. Barelona 1994.”

Désprés d’avançar una mica de treball, tornem a la plaça de l’Àngel, i els professors valoren el nostre treball.

Seguint els passos anteriors, al final del carrer es troba l’església de Santa Maria del Mar, una preciosa església d'estil gòtic sostenida per només quatre pilars que data del 1328. Havent donant la volta ens hem trobat el Fossar de les Moreres que tomba de les víctimes de la guerra de 1714, la diada de Catalunya. Al Fossar hi ha un peveter que fa honor i referència a les víctimes d'aquell dia, i s’hi pot observar una inscripció en la que posa:
“Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Als morts que defensa de la llibertats i constitucions de Catalunya en el setge.”
Preguntem als veïns sobre aquest monument, i ens diuen que els agrada la commemoració a la gent mo

rta aquell dia, però ho troben massa modern a comparació amb la zona gòtica.

BARRI GÒTIC - Esglèsia de Santa Maria del Mar, Fossar de les Moreres

Seguint els passos anteriors, al final del carrer es troba l’església de Santa Maria del Mar, una preciosa església d'estil gòtic sostenida per només quatre pilars que data del 1328.

Havent donant la volta ens hem trobat el Fossar de les Moreres que tomba de les víctimes de la guerra de 1714, la diada de Catalunya. Al Fossar hi ha un peveter que fa honor i referència a les víctimes d'aquell dia, i s’hi pot observar una inscripció en la que posa:
“Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Als morts que defensa de la llibertats i constitucions de Catalunya en el setge.”
Preguntem als veïns sobre aquest monument, i ens diuen que els agrada la commemoració a la gent morta aquell dia, però ho troben massa modern a comparació amb la zona gòtica.

BARRI GÒTIC - Palau de Dalmasses, Final del recorregut

Sortint del fossar, a la dreta, i a continuació a mà esquerra, trobem el carrer de Montcada, dedicat a l'art, és on es Troba el Palau de Dalmasses que està buit actualment i no l'acull cap institució, també hi ha el Museu Picasso que els dilluns es tancat i el Museu d'Indumentària que també tanca els dilluns, és a dir, era tancat.

Després del Museu Picasso, vam travessar el carrer Princesa, fins a la Plaça d'en Marcús. Una dels carrers que es troba al costat d'una petita església rep el nom d'Assaonadors. L'activitat que feien els quals tenien com professió assaonar era netejar la pell de les ovelles. A l'altre costat de l'església trobem el carrer de Carder. Els quals es dedicaven a cardar havien de netejar la llana. Ens endinsem en aquest carrer i de seguida vam girar a mà esquerra pel carrer Giralt el Pelliser.
Al final del carrer trobem el de Sant Pere, tirem a mà esquerra i després a la dreta, i arribem al carrer de Mare de Dèu del Pilar, per on podem començar a veure el Palau de la Música, on hi ha annexat el petit palau, ampliació d'aquest però molt més moderna. El palau de la musica és un impressionant edifici amb uns detalls arquitectònics riquíssims.

Un cop acabat el recorregut hem tornat a plaça Catalunya, on hem utilitzat els mateixos transports que al començament per retornar a les nostres cases.

Per veure una presentació de fotografies del dia cliqui en el link:
Aqui