Crèdit 2010-g1: Javi Cuadros

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Javi Cuadros. Mostrar tots els missatges

Entrevista

dissabte, 5 de juny del 2010

Student : - Hi, we are students of a secondary school called IES LaMallola, Where are you from?

Tourist : - Australia.

Sudent : - What’s the first monument you have seen in Barcelona?

Tourist : - We saw La Rambla, and, we went to Barri Gòtic, we saw Sagrada Família, and, we did a guied tour this morning, so we saw lots of things.

Student : - OK, and, what do you think about Mediterranian food?

Tourist : - Mediterranian food? That’s nice! We had fish last night, so good.

Student : - And, about Spanish people?

Tourist : - Spanish people? Yeah, they’re really nice!

Student: - Would you like to come back to Barcelona one day?

Tourist : - I wold like to come back, yes.

Student : - OK, thank you!

Tourist : - Bye!

LAS RAMBLAS - Pla de l'os y Liceo

dijous, 3 de juny del 2010

Después de salir de la Boqueria, seguimos con el recorrido observando la variedad de personas que encontramos y los puestos que hay en los laterales.
En el suelo del paseo encontramos una obra de cerámica diseñada por el mismísimo Joan Miró bautizada como "el pla de l'os".
Si alzamos la vista, a nuestra izquierda, se encuentra otra obra del artista, en este caso, un edifico decorado con elementos orientales como dragones, abanicos y pinturas.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Miró).

Liceo

El Gran Teatro del Liceo de Barcelona, conocido como "El Liceu", es la sala de teatro más antigua y prestigiosa de la ciudad condal, especialmente como teatro de ópera. Es considerado uno de los más prestigiosos del mundo.
Situado en La Rambla de Barcelona, ha sido escenario de las más prestigiosas obras, interpretadas por los mejores tenores y sopranos del mundo.

El Gran Teatro del Liceo fue primero un teatro normal, inaugurado en 1847. Su finalidad era, por una parte, enseñar música y, por otra, la organización de representaciones escénicas de teatro de ópera.

La primera representación tuvo lugar en 1860, con Ana Bolena de Gaetano Donizetti. Destruido parcialmente por un incendio al año siguiente, no abrió de nuevo sus puertas hasta 11 años después. Otro incendio, ocurrido el 31 de enero de 1994, asoló por completo, una de las mayores salas del mundo, con 3.600 localidades. La reinauguración del Liceo reconstruido tuvo lugar el día 7 de octubre de 1999.
Actualmente el Liceu es un teatro público, propiedad, a partes iguales, de la Generalidad de Cataluña, el Ayuntamiento de Barcelona, la Diputación de Barcelona y el Ministerio de Cultura de España. El Liceo es gestionado por la Fundación del Gran Teatre del Liceu.

EIXAMPLE - Torre de las Aguas

dimecres, 2 de juny del 2010

La Torre de las Aguas es una torre de Barcelona que fue construida el año 1870, obra del arquitecto Josep Oriol Maestras y el ingeniero Antoni Darder y su función era la distribución de agua a los primeros edificios del Ensanche.

Desde el 1987 es un Jardín Público. Se puede acceder desde la calle de Roger de Llúria, entre la calle de la Diputación y la calle del Consejo de Cien.

Al salir de a pie de Permanyer, atravesamos la calle Roger de Llúria por llegar la anteriormente mencionada Torre de las Aguas, que servía antiguamente como cisterna. Nosotros creemos, que las condiciones de vida al interior de la isla no son mejores que al exterior, puesto que al exterior la vida es mucho más lujosa.

EIXAMPLE - La Pedrera

Tras unas horas de recorrido y antes de visitar la Sagrada Familia, la escuela nos organiza una visita guiada por la Pedrera,
Proyecto de Antoni Gaudí de 1905. Edificada entre 1906 y 1910 para la familia Milà.

Es un de los edificios residenciales más importantes de Gaudí y uno de los más imaginativos de la historia de la arquitectura.

La fachada es impresionante, formada por piedra ondulante sin líneas rectas donde también el hierro forjado está presente en los balcones que imitan la forma del algarrobo.
El desván esta soportado por muros de arcos de ladrillo.
El terrado es muy imaginativo, las chimeneas con formas que recuerdan guerreros, las salidas de las escaleras, etc. componen unas figuras que sorprenden.

El edificio fue reconocido por la UNESCO como "Patrimonio de la humanidad" e
n 1984.

La familia Milá, vivía en la planta baja, que por encima tenía cuatro plantas más las cuales las ocupaban famílias muy ricas de alquiler.

Como en todas sus obras, Gaudí hizo que en la casa entrara luz en abundancia, agua de la lluvia, guiada por un sofisticado recorrido, y aire.

BARRI GÒTIC - Glossari

dimarts, 1 de juny del 2010

Aquestes són les paraules que ens eren demanades al Barri Gòtic i les seves definicions:

Detritus: producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid. Residus.
Claustre: recinte voltat de murs, amb galeria cobertes i ofertes vers el pati o centre de l’edifici.
Necròpoli: conjunt de sepulcres subterranis.
Llòbrec: fosc i tenebrós.
Criteri: norma per a jutjar d’una cosa.
Deixebla: el qui seguis la doctrina d’algú.
Cura: responsabilitat de vetllar per algú o alguna cosa, de fer alguna cosa.
Bohèmica: persona que porta una vida deslligada de les convencions socials.
Sinagoga: temple dels jueus.
Timpà: espai semicircular o triangular damunt les portes o finestres, decorat o no.
Gàrgola: canal sortint per on vessa a distància de la parde l’aigua de pluja que cau a la teulada, coberta, etc. d’un edifici, canalera.
Esmunyir: anar-se’n, esquitllar-se, llenegar.
Emblemàtic: objecte visible adoptat com a representació d’una cosa abstracte.
Eixam: gran munió.
Orfebres: el qui treballa objectes d’or, argent o altres metalls preciosos.
Munió: gran nombre de persones, animals o de coses.
Policromades: de diferents colors.

BARRI GÒTIC - Arribada i Plaça Catalunya

Arribada

Quedem el Marc Basalobre, el Marc Colom, el Joan González i en Javier Cuadros a les 7:30 a la parada del tramvia del Pont d’Esplugues, tot seguit, baixem a Palau Reial, i pugem a la línia 3 del Metro, on ens muntem fins a Plaça Catalunya, per arribar a la Font de Canaletes on ens esperen els professors.
Només arribar a la font de Caneletes, pugem una mica fins a la plaça Catalunya, on hem hagut d'identificar dues estàtues, la de dalt de l'edifici del Banco Español de Créditos es de Mercuri o Hermes, que la hem reconegut per la forma i color que era la mateixa que la fotografia del dossier, i la que mira cap a la rambla es la de Hércules.
Tot seguit, trobem una estàtua dedicada a l’antic president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i ens trobem amb una placa en la qual hi ha escrit:
“Francesc Macià i Lluicià. President de la Generalitat de Catalunya. Vilanova i la Geltrú 1859 Barcelona 1953.”

Plaça Catalunya

La Plaça Catalunya, la plaça més cèntrica de tota la ciutat de Barcelona, és, també, la més gran de la ciutat comtal. La plaça, consta de 5 hectàrees, i serveix com a unió entre el nucli antic de la ciutat i l'Eixample. Des d'aquí es pot accedir a les vies més importants de la ciutat, com la Rambla, el Passeig de Gràcia, les rondes de la Universitat i l'Avinguda de la Porta de l'Àngel.

BARRI GÒTIC - Canaletes

El punt de trobada del dia que vàrem fer l'itinerari del Barri Gòtic, era la font de Canaletes, Un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

La font és de ferro, feta al segle XIX i té quatre sortides d’aigua. Està coronada per un fanal de quatre llums.Aquesta font va ser inaugurada al segle XIX. Existeix una llegenda que diu «qui beu de canaletes, torna a la ciutat», el que fà que molts turistes s’animin a beure, de manera que tothom que els hi agradi la ciutat o tinguin motius per tornar s'apropen per beure-hi .

Canaletes també és famosa per ser el lloc on es reuneix l'afició culer per celebrar els èxits del Futbol Club Barcelona. El motiu de què sigui la font de Canaletes el lloc, ve de què als anys 30 els aficionats al futbol ,per conéixer els resultats dels equips catalans, venien a la redacció del diari La Rambla per llegir els resultats que estaven en una pissarra enfront de la font.

BARRI GÒTIC - Plaça Ramon Amadeu i Carrer Petritxol

Després hem anat fins a la plaça de Sant Ramon Amadeu nomenada així pel famós escultor català que va viure fins al 1809, i que, al ser perseguit pels francesos, va fugir a Olot, i des d’aquí, ens encaminem cap a l’església de Santa Anna on hem pogut entrar al claustre. És un claustre d’estil gòtic amb alguns detalls romànics, l’església fou construïda al s XII, i el claustre, data del s XV. Pel que fa el claustre, cal destacar la seva forma quadrangular, amb arcs de mig punt, i que consta de un sostre obert i tot tipus de plantes i flors al centre. Després, hem creuat el carrer de Bertrellans i hem contat set fanals fins que hem arribat a la Vila de Madrid, on hem vist les restes romàniques.

Hem visitat el carrer de Portaferrisa, nomenat així per la porta de ferro que antigament el tancava, i així ens endinsem en el carrer de Petrixol del qual volem destacar els rodolins visibles ales parets, que són aquests:

El bateig i el casament.

Ací la mare de deu ens diu que el temps passa lleu.

Admireu de sol a sola el carrer de Petrixot.

També, volem nombrar personatges famosos relacionats d’alguna manera amb aquest carrer, com Francesc Salvà i Campillo ( doctor que va néixer i créixer al número 11 d’aquest carrer) i Montserrat Caballé, famosíssima cantant d’òpera que va treballar a la casa Covella cap al 1950.

BARRI GÒTIC - Plaça del Pi, Plaça Sant Felip Neri

I així fins arribar a la plaça del Pi, situada davant de l’església del Pi Ambdues coses anomenades així en honor al antic pi que se situa al centre de la
plaça, també, cal dir que l’església és d’estil gòtic. Arribem a un carreró que es diu Ave Maria, aquest nom prové del llatí, i hem de destacar d’importància d’aquest en nosaltres, ja que els nostres idiomes, com el català o l’espanyol, provenen d’aquesta antiga llengua. Travessant el carrer dels Banys Nous trencant a la dreta, carrer que es diu així per la jueria que hi residia, ens hem adonat que els comerços són pel general de pastisseries, cafeteries, i venda de objectes antics. Als números 5 i 7 del carrer del Call, al qual hi hem accedit baixant una miqueta més, hem observat les restes de la muralla que eren fàcils de reconèixer perquè la façana d'aquells edificis era tota de pedra desgastada com el d'una muralla i per una roca que sobresortia.

Hem buscat l’estàtua d’un sant, tal com ens indicava el dossier, i al preguntar a una dona que vivia allà ens ha dit que va ser robada fa temps i que l’escultura era de Sant Jordi. El carrer del Call rep aquest nom per la forma irregular de les seves parets. Trobem ara el carrer Marlet, i busquem fins a trobar una sinagoga, temple religiós dels jueus, tencada, i amb una inscripció en jueu. La plaça de Sant Felip Neri, molt bonica i solejada, és una plaça petita només accessible pels carrers del Bisbe de Montjuic i Sant Felip Neri, la plaça també consta d’una escola ( escola primària de Sant Felip Neri), un museu del calçat, i una bonica font al bell mig de la plaça.
Està formada per cinc costats, i també cal destacar els forats de la façana, testimonis muts de la guerra civil espanyola, i els fanals, d’estil gòtic, semblants als que hem vist al carrer de Bertrellans, però amb una diferència, els de la plaça de Sant Felip Neri són de cristall.

BARRI GÒTIC - Palau de Dalmasses, Final del recorregut

Sortint del fossar, a la dreta, i a continuació a mà esquerra, trobem el carrer de Montcada, dedicat a l'art, és on es Troba el Palau de Dalmasses que està buit actualment i no l'acull cap institució, també hi ha el Museu Picasso que els dilluns es tancat i el Museu d'Indumentària que també tanca els dilluns, és a dir, era tancat.

Després del Museu Picasso, vam travessar el carrer Princesa, fins a la Plaça d'en Marcús. Una dels carrers que es troba al costat d'una petita església rep el nom d'Assaonadors. L'activitat que feien els quals tenien com professió assaonar era netejar la pell de les ovelles. A l'altre costat de l'església trobem el carrer de Carder. Els quals es dedicaven a cardar havien de netejar la llana. Ens endinsem en aquest carrer i de seguida vam girar a mà esquerra pel carrer Giralt el Pelliser.
Al final del carrer trobem el de Sant Pere, tirem a mà esquerra i després a la dreta, i arribem al carrer de Mare de Dèu del Pilar, per on podem començar a veure el Palau de la Música, on hi ha annexat el petit palau, ampliació d'aquest però molt més moderna. El palau de la musica és un impressionant edifici amb uns detalls arquitectònics riquíssims.

Un cop acabat el recorregut hem tornat a plaça Catalunya, on hem utilitzat els mateixos transports que al començament per retornar a les nostres cases.

Per veure una presentació de fotografies del dia cliqui en el link:
Aqui